sábado, 16 de julio de 2011

Rosa SenSat i Reggio Emilia, una Jornada inoblidable!!

Dissabte vaig poder gaudir d’una jornada difícil d’oblidar de la mà de l’associació de mestre Rosa Sensat a Barcelona. Així com els xiquets van amb la maleta viatgera jo em vaig anar amb la meva cap allà per aprendre nous punts de vista i altres formes d’enfocar l’educació amb ponents de Reggio Emilia, els quals tenen l’enfocament i la visió del pedagog i docent LORIS MALAGUTZZI.
JORNADA D’EDUCACIÓ INFANTIL (breu resum):


Quina pedagogia per a l’educació infantil d’avui.


Passat i present, teoria i pràctica:


Un diàleg per a una construcció continuada.
Primera ponència:
Quina experiència educativa caldria oferir als infantils de 0 a 6 anys? Tula Mussatti (Reggio Emilia) i Irene Balaguer (Rosa Sensat).





Tula Mussati va fer un recorregut per les etapes dels infants, fent un incís en la socialització de 0 a 3 anys, abans de que els nens entren a l’escola, es a dir, a les escoles bressol.

Aquesta investigadora va remarcar que les escoles bressol són el primer lloc important on el xiquet passa de la vida familiar a la pública, com bé va dir, no és que hagin estat aïllats, surten a tot arreu, però no son llocs de vida social, son intercanvis familiars. Les vertaderes relacions socials les estableixen tant a les escoles bressol com als parcs sent aquest un lloc molt important de desenvolupament social.


Enric V. passava moltes hores als parcs i als jardins per observar el comportament dels xiquets, ell parlava de la socialització amb els iguals. Però que vol dir la socialització segons Tula, aquesta l’entén com APRENDRE les modalitats de la societat, com funcionen les relacions, els llenguatges, normes i comportaments.


I per a concloure va dir que hi havia que donar-li valor a la presencia dels altres tant dels adults com amb els iguals, donar-los la possibilitat per construir-se.


Si hi ha una cosa que em va cridar l’atenció, és que va comentar que si un nen no té socialització fora de l’ambient familiar en la primera infància 0-3 anys, als parcs, jardins,etc; després açò repercuteix en la vida escolar, tant amb els iguals com amb els mestres.


Segon ponència:
Quins espais i quins temps per acollir les múltiples capacitats dels infants? Per Gino Ferri mestre d’Emilia Romagna (Itàlia) i David Altimir, mestre a Catalunya.
Si es focalitza la relació adult = nen, no calen espais físics concrets ni temporalitats estrictes, només cal una qualitat de l’educació, donant la possibilitat de viure, recercar i donar significat a les coses.




Gino va posar l’exemple del pont de Creta construït per l’arquitecte Santiago Calatrava i com els seus alumnes havien dut un projecte on ells havien sigut els propis observadors al poble, el pont i l’havien construït amb les conseqüències pertinents d’un projecte on s’ha de observar la mesura, el espai, el volum, i altres tants conceptes que els xiquets van anar esbrinant de forma espontània, i amb este procés dinàmic del supost d'aprenentatge per error,  va creant i enriquint els processos cognitius i cognoscitius que són més forts amb contextos relacionals; (deduccions amb els demés companys).
Molt important segons Gino:

RECONÈIXER les idees dels altres com una experiència.
Trobar solucions.
Treballar en petit grup i també en gran grup.



El mestre ha de:


Saber callar/parlar.


Formular preguntes.


Donar respostes.


Dur un procés d’entrenament.


Plantejar preguntes per consolidar l’experiència.


Intentar caçar les papallones transparents que van sortint de les idees dels nens.


Donar instruments.


Assumir que tots els nens participen.


Documentar-se.


Observació instrumentada.


Promoure l’intercanvi d’idees.

Va remarcar una frase de VIGOTSKY: Aprendre a observar als nens i a interpretar les seves accions. L’observació es complexa, però no difícil, però si complexa.



L’observació ha de ser instrumentada, no només mirar, sinó, entendre i conèixer. Ha de tindre un caràcter pragmàtic; observem perquè tenim una responsabilitat educativa i per conèixer i actuar com a ensenyants. I molt important observar i documentar els processos d’actuació dels adults.

Tercera ponència:
De l’observació a la interpretació. Aprendre a comprendre els processo cognitius, emotius i socials dels infants. Antònia Ferrari, mestra de Reggio Emilia i Montse Benlloch mestra del Departament de Psicologia de l’UVic.
Aquesta ponència es va desenvolupar com un diàleg al voltant de preguntes que lli feia Montse a Antonia.


Observar i interpretar son 2 accions conjuntes donat açò, com podem conceptualitzar el que hi ha dins d’això, quins elements?


Antonia va respondre que dins de la observació i la interpretació hi ha 2 funcions subjectives una la TRANSMISIÓ DELS CONCEPTES que es deriva en la funció d’ensenyats, es a dir, fer didàctica i fer pràctica, extrapolar les teories per arribar als objectius que volem aconseguir, els conceptes els podrem construir junts, compartint a traves de l’observació, de la relació i també amb el respecte.


La segon funció són LES ESTRATEGIES, no hi ha regles fixes, no hi ha estratègies universals només hem de treballar per poder canviar la zona de desenvolupament propera (ZDP).


Nosaltres no fem una transmissió de conceptes en tota regla, el que fem és ensenyar per exemple l’alfabet, i els aprenents el que faran sera arribar a desenvolupar l’escriptura, amb tot açò arribarem a l’elaboració dels coneixements.


Montse: però que és el que val la pena observar?


Hi ha que fer TRIES, hem de triar en tots els moments del dia que coses són les que interessen als nostres alumnes i quines hem de deixar passar.


Observar és sobre tot d’una banda un instrument; una maleta amb molts instruments; un és l’observació i també no només és un instrument, també és una actitud per captar el recorregut que fa el nen i que elements ens donarà la lectura final . Donar sentit i significat de tot el que esta passant a amb la pràctica educativa


Observar és:
Comprendre.
Recordar.
Reflexionar.




Quarta ponència:


Teixir per donar visibilitat a l’acció creativa dels infants. Mara Davoli, atelierista de Reggio Emilia i Montse Jubete.






Aquesta ponent va començar la seva intervenció fent una descomposició del títol:


DONAR VISIBILITAT / TEIXIR / ACCIÓ CREATIVA.


Educació, creativitat, cultura artística, els llenguatges...


Cal modificar la didàctica, treballar connexions i no separacions, la pedagogia ha de oferir als nens i als adults la possibilitat de no separar la mà i la ment. Pensar amb els 5 sentits com instruments separats és un gran perjudici perquè en el nostre cervell tot és multisensorial i tot esta unit, el cervell te àrees i cèl•lules que poden canviar la funció en base a l’experiència i segons la qualitat de les experiències. Pot canviar l’estructura i organitzar-se en base a les experiències, emocions, sensacions, percepcions i sentiments.


Las disciplinas están plenamente justificadas intelectualmente a condición de que mantengan una visión que reconozca y conciba la existencia de las interconexiones y la solidaridad.
Edgar Morin: “La testa ben falta”






JORNADA A BARCELONA JULIOL 2011 on PhotoPeach


No hay comentarios:

Publicar un comentario