Solem dir fes-ho com vulgues, però altres vegades acaben dirigint, donant un model, fent-lo a la pissarra, diguen que estem tractant els aliments, que dibuixen una fruita o qualsevol altre element, el cas és que igual que nosaltres ens plantegem formes de fer una cosa de maneres diferents el mateix ocorre amb les pedagogies de l’educació.
Açò és el que planteja aquesta pedagogia educacional, vore el desenvolupament del nen des d’una pràctica diferent.
Escola Reggio Emilia
Reggio Emilia és una ciutat de Itàlia on a finals de la Segona Guerra Mundial i per millorar l’educació dels xiquets i reconstruir tanta barbàrie va nàixer un projecte educatiu encapçalat per Loris Malaguzzi, la seua ideologia era que el desenvolupament dels infants no és una eina aïllada sinó més bé un projecte compartit per les comunitats d’educadors, família i societat en el qual el seu màxim desenvolupament esta en els primers anys de vida. Els programes es van fonamentar en els principis de respecte, responsabilitat i participació comunitària, així com un descobriment dels aprenentatges de forma natural i compartida dins d’uns espais naturals, i propicis per promoure el llenguatge i les habilitats socials.
Malaguzzi deia que els infants naixen amb habilitats per expressar-se, per pensar i que poden arribar a tindre mes de 100 idiomes, però l’educació institucionalitzada esborra 99 d’ells.
Loris Malaguzzi
L’eix principal del sistema Reggio Emilia és la imatge del xiquet com subjecte competent i ple de potencialitats per poder crear els seus propis coneixements. Malaguzzi afirma que “cada xiquet és únic i protagonista del seu propi coneixement; els xiquets desitgen adquirir coneixements i tenen capacitat per fer-ho a través dels mitjans socials que tenen al seu voltant”
Els principals objectius d’aquestes escoles son:
Les relacions humanes: caràcter social per desenvolupar el llenguatge i complementar-se entre iguals, família, educadors, la comunitat i la societat en general.
La teoria dels “Cent llenguatges”: De quantes maneres pot expressar-se un xiquet? No tan sols amb el llenguatge verbal, el gestual, la mímica, i els símbols, ... En Reggio Emilia es reconeixen i utilitzen diversos codis comunicatius i formes de pensament presents en els xiquets.
Quant un nen dibuixa no solament esta fent plàstica, pot ser estiga puntejant, fent un ritme, imitant un rol social, identificar-se, expressant un sentiment i per fer-ho pot ser adopte una postura diferent a la de estar segut en la cadira pot ser alçat, pot ser de costat açò és un component motriu i tot açò són els idiomes dels infants.
El fet d’escoltar: no tan sols un diàleg entre mestre alumne sinó una forma de interacció entre iguals on el mestre és un escoltant més i qui realment aprén és el educador.
Valoració de la diversitat i de la complexitat: cada persona és diferent i inimitable, apropant-se al món que l’envolta I acceptant la diversitat i la complexitat de les interaccions amb els altres.
Participació de la família i la societat: els pares són considerats com un component bàsic en l’aprenentatge dels alumnes de forma activa i participativa en col·laboració amb l’escola i la societat.
L’espai escolar: l’organització de l’espai és de gran importància ja que tots els centres estan acondicionats de forma oberta al exterior on naturalesa i escola queden unides, espais apropiats per treballar en grans grups, fer dramatitzacions, espais artístics.
La formació dels mestres: el mestre/a observa i escolta a la vegada que aprèn a través de les investigacions conjuntes amb els alumnes ha de tindre la capacitat de auto-reflexió i a més a més ser flexible en els seus pensaments i idees. Un aspecte essencial de Reggio Emilia és la documentació ja que requereix col·laboració, anàlisi i interpretació. Els mestres prenen notes de tot el que els infants van descobrint i dialogant per a posteriori estes notes intercanviar-les amb altres docents i arribar a un millor enteniment del desenvolupament del nen.
Atelierista: el mestre atelierista és un expert en les arts visuals, l’art és un aspecte molt important encara que no tan sols es tracta de l’art en sí, sinó d’una forma de vore els elements, materials, ferramentes i recursos per a la creació atelier.
En definitiva una forma natural de desenvolupar l’educació que a hores d’ara esta imposant-se en molts centres i que té arreu del món molts seguidors.
Per saber més
Red educativa Reggiana en Espanya.
No hay comentarios:
Publicar un comentario