Fins i tot el mateix dossier, en el qual recollim com s'ha dut a terme el projecte, és elaborat en grup, cadascun/a des del seu moment i nivell d'escriptura, dibuix, coneixement, creació, etc. però tots tenen alguna cosa que fer, dir o aportar. I de tot i de tots es pot aprendre. Valors com el respecte al diferent i la tolerància -entre uns altres- es treballen al llarg de tot projecte.Les famílies, en ocasions, se sorprenen que els nens i nenes puguin fer tantes coses, saber de tant i tenir ganes de seguir aprenent, jugant, etc.
Perceben l'important que és ensenyar-los a investigar, que busquin i aprenguen per ells mateixos, i com això és una lliçó per a ells, doncs són els seus fills i filles els que els conviden i empenyen a anar a la biblioteca, buscar quan pregunten, etc.
Es sorprenen de les capacitats que tenen els seus fills; com reben i aprenen nou vocabulari,
Després de 20 anys treballant amb projectes en educació infantil, em resulta difícil limitar els continguts al que marca les editorials o l'administració educativa a través d'aquestes.
Per què han de ser els animals, la casa, la primavera, etc.?
Potser una primera resposta sigui perquè són els més propers al món dels xiquets o perquè són amb els quals es van a trobar immediatament en relacionar-se amb els altres i amb l'entorn. No obstant això, quan es parteix realment dels interessos dels xiquets, quan s'obren els ulls i oïdes per reprendre el que expressen, la qual cosa senten i els interessa, apareixen molts altres continguts diferents a aquests, fins i tot aquests de vegades ni tan sols apareixen i prefereixen parlar, saber i construir sobre els planetes, les formigues, la qual cosa hi ha sota la terra, els cotxes, els avions...
Pel que fa al que es van a trobar en relacionar-se amb el seu entorn, establir els mateixos continguts per tots i totes pot ser error, ja que els ambients i entorns poden canviar molt d'uns xiquets a uns altres.
Per a uns infants del món rural treballar sobre i amb els animals, no els resultarà tan nou com per a alguns infants de la ciutat. Els seus interessos segurament seran diferents i diferents hauran de ser els continguts si volem respectar un ensenyament personalitzat i que respongui als seus interessos.
Pot ser que els continguts proposats pel ministeri hagin de ser treballats en educació infantil, però també és veritat que molts d'ells, no necessiten quinzenes senceres (unitat didàctica amb centres d'interès) que es repeteixin durant tres anys -encara que ampliades-, sinó que pel que s'ha dit anteriorment poden ser treballades puntualment en diferents moments de la classe, i així donar pas i temps a investigar sobre el que realment interessi als nostres alumnes i alumnes.Finalment subratllar que els projectes no són una metodologia didàctica, sinó una concepció global de l'educació que trenca amb un currículum tancat i que s'interroga a prop de com s'aprèn a llegir, a escriure, a explicar i a representar el món.
És una concepció que es basa a escoltar al subjecte, en el foment del desig d'aprendre i en el treball col•laboratiu entre els diferents agents educatius.
Incita a usar múltiples llenguatges: oral, corporal, escrit, plàstic, matemàtic,... i posa en joc moltes capacitats: conversar, argumentar, consensuar, sintetitzar, triar, optar, planificar, seleccionar i no repetir, comprendre, etc.
Dolors Todolí Bofí: http://dolorstodoli.blogspot.com/Nosaltres atenent a les recomanacions d’aquesta gran professional i mestra de mestres hem finalitzat aquesta setmana el projecte del CASTELL un projecte que ha portat moltes emocions a l’aula, ens ha ajudat a ser un poc més lliures, a pensar, a gaudir, a buscar, a investigar,… en definitiva a completar un xicotet buit que tots teníem i que s’anomena curiositat per les coses, un concepte que encara de majors a vegades diem -mira que curiós!! I en definitiva que bonic és això de veure un xiquet observar i interessar-se per les coses que veu, que l’envolten.
El que reialment volien, era disfressar-se, fer representacions teatrals, crear contes i divertir-se d’una forma que a vegades era constant!!En aquest treball ha jugat un paper molt important el de les famílies ja que elles han elaborat els cavalls, escuts i espases dels cavallers i també han aportat el seu granet de sorra amb el material complementari sobre el Castell.
Donar les gràcies a la gent que s'ha implicat des de David el nostre mestre de religió que ens va marcar totes i cadascuna de les pedres del castell, Marisa, Joan el conserge, Rosa, Miriam, Anabel, Paqui... i molts més, una gran creació que ha servit per apropar nous coneixements a les xicotetes ments pensants d’aquestes girafes que van fent-se grans i cada vegada més exigeixens.
